Saltar a continguts

Centre d’Estudis Lacetans

Navegació

Menú principal

RSSNotícies

19/10/2011
EMBOSCATS A BUSA I UNA PASSEJADA ENTRE COLORS DE TARDOR
Balma d'El Xalet de Busa (Navès) Ampliar imatge

SORTIDA DEL CENTRE D’ESTUDIS LACETANS A LA BALMA D’EL XALET DE BUSA I AL BOSC DE FAIG DE VALIELLES

La sortida d’aquest diumenge, 16 d’octubre de 2011, del Centre d’Estudis Lacetans va permetre descobrir a molts dels participants uns dels recons més coloristes, aquesta època de l’any, de la nostra comarca.

El dia va començar amb una ascensió fins la balma d’El Xalet de Busa, amagatall d’emboscats durant la guerra civil espanyola (1936.1939), recentment senyalitzada dins dels Espais de Memòria del Solsonès

Amb la senyalització de la balma del Xalet, a més d’altres espais, s’ha fet visible la primera fase del projecte El Solsonès, terra d'emboscats, que té abast comarcal i va sorgir arran d'una recerca de la geògrafa i membre del CEL Esther Miralles del Centre d'Estudis Lacetans (CEL). El projecte està impulsat pel Consell Comarcal del Solsonès i té el suport del Memorial Democràtic.

L’ascensió al Xalet -un nom ben curiós per un indret tant feréstec, que se l’hi posa en aquells temps de guerra- ens va permetre endinsar-nos en una part de la nostra comarca modelada capritxosament en els conglomerats montserratins que la cobreixen. L’erosió i la diferent duresa de la composició d’aquests conglomerats ha creat un relleu de valls i cingleres radical. El pla de Busa està rodejat d’unes parets tallades amb serra. Entre els plecs que l’erosió dibuixa en els conglomerat la natura ha anat permeten passos enjardinats amb boixos , roures martinencs i alzines. Un d’aquests passos ens va portar fins la balma d’El Xalet, des de on es divisa una fantàstica panoràmica de la Valldora.
Varem arribar al pla de Busa per l’escala nova d’Orriols. Una ascensió que reclama concentrar els cinc sentits en l’equilibri i el recorregut del grau, trampejat amb l’ajuda d’una escala metàl•lica i graons de fusta en la cinglera.

Travessem el pla, deslluït per la forta sequera d’aquest darrers mesos, direcció al nord i pel pas de Vilamala ens endinsem en un espai ple de llums i colors. Ens dóna la benvinguda un superb exemplar de faig que ja comença a acolorir el seu fullatge, més per la secada que pels freds d’una tardor, aquest any, estiuenca. La caminada fins el pas de la Vila serà un festí pels sentits. Tota la vesant nord de l’altiplà de Busa és un gran bosc de faig, el més extens del Solsonès. La tardor va pintant aquest espai de colors. El vermells, taronges dels primers canvis donen pas als grocs i marrons que anuncien ja la caiguda de les fulles. El terra, encatifat amb un mantell d’herba i molsa, es va cobrint, dia a dia, amb la generositats de l’especies de fulla caduca, els faigs principalment, però també avellaners, bedolls, blades, aurons, moixeres. Es mantindran verds tot l’any teixos i grevolers, dels que també en trobem uns magnífics exemplars. A mig camí un mirador sota el serrat de la Llebre ens permet gaudir d’una panoràmica excepcional sobre els petits municipis de Guixers, Moncalp, Valls però se’ns amaga Sisquer rere el Tossal de les Viudes. Al fons la vall de Valielles, un enclavament del Berguedà dins el Solsonès. Un darrer cop d’ull a la paleta multicolor de la fageda de Valielles ens encamina ja cap el pas de la Vila. Una ascensió costeruda però sembrada d’espectaculars testimonis de la duresa del clima en aquesta vesant nord de Busa. Uns impressionants exemplars de faigs els trobem abatuts sobre el camí per la força del vent i la dificultat de l’arrelament sobre un subsòl de roca. Al final de la canal entreveiem ja la teulada del Rial, la masia que ens servirà un esplèndid àpat per cloure una jornada en la que ningú ha quedat indiferent davant una mostra singular i única de la riquesa patrimonial de la nostra comarca. Un paisatge excepcional, una naturalesa rica i diversa i entremig les petjades, els testimonis de les vivències i històries dels seus habitants. Això és el Solsonès, un territori que cal descobrir i redescobrir mica a mica, racó a racó d’una infinitat d’espais sorprenents en que sempre hi trobarem una història emboscada en alguns dels seus amagatalls.