El Centre d'Estudis Lacetans inicia un any més les excavacions arqueològiques al Castellvell (Olius) i a Sant Miquel de Sorba (Montmajor)

Des del 1996 la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans desenvolupa un projecte de recerca programada sobre les “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la comarca del Solsonès des de la protohistòria fins a l'època medieval”. En els dinou anys de trajectòria ininterrompuda, l’objectiu principal ha estat el de la caracterització del poblament d’època ibèrica i, per això, s’ha incidit en l’excavació en extensió de diversos jaciments d’aquest període, com ara el Camp dels Moros (Pinell), Sant Esteve (Olius), Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor).  

Dins el programa d'activitats del CEL del 2016, del 20 d'agost al 10 de setembre, es duran a terme les campanyes d'excavació dels jaciments del Castellvell i de Sant Miquel de Sorba. Durant la campanya d'enguany, al Castellvell es continuaran excavant els recintes d'hàbitat del segle VI aC i es procedirà a l'excavació d'una sèrie de sitges documentades sota aquests nivells esgotats en una sèrie d'àmbits. Aquests recintes estan associats a una muralla o mur perimetral i constitueixen l’exemple més antic d’urbanització a la comarca. Aquest hàbitat gira al voltant d’una gran bassa central. A banda de les restes d’aquesta fase preibèrica, el Castellvell presenta també la continuació de l’hàbitat en època ibèrica, una instal·lació industrial d’època ibèrica republicana, amb un camp de sitges associat, i una ocupació medieval de gran entitat de l’entorn dels segles XI-XII que ajuda a entendre la formació de la Solsona medieval. 

A Sant Miquel de Sorba prosseguiran els treballs en les dues línies defensives localitzades, formades per torres, bastions i muralles. Els esforços de la campanya serviran per poder precisar bé la cronologia de construcció i abandonament de la fortificació romano-republicana. Paral·lelament s’excavaran les restes del poblat ibèric en la zona on va actuar ja Joan Serra i Vilaró a principis de segle XX, un poblat que cal situar al segle V aC. Cal dir que la fase ibèrica és la més malmesa per l’ocupació posterior, tant  de les restes constructives romanes com de l’immens camp de sitges associat a aquesta instal·lació romana. Les dades aportades pels darrers anys d’intervenció arqueològica ens permeten situar a Sant Miquel de Sorba una ocupació ininterrompuda des del segle V aC fins al segle I-II dC. El jaciment arranca amb un poblat ibêric molt ben fortificat al segle V aC, amb cases i carrers, sitges associades i una cisterna. Durant l’època romano-republicana es fortifica encara més la zona i s’hi instal·la una nova cisterna i un camp de sitges. S’amplia el poblat amb més línies defensives. En època imperial romana hi ha encara restes d’hàbitat, però ni de bon tros de la importància de les ocupacions anteriors. Tot plegat palesa la importància del turó, la seva posició estratègica vora un riu, les planes agrícoles dels voltants i la proximitat a l’eix de comunicació natural del Cardener-Llobregat.