al contingut a la navegació Informació de contacte

El Centre d'Estudis Lacetans tornarà a excavar el jaciment de la Codina (Pinell)

DIJOUS 08 AGOST 2019

Com cada any el Centre d'estudis Lacetans continua la campanya d'excavacions arqueològiques dins el projecte de recerca les "Estratègies d'ocupació del territori del Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l'antiguitat". Aquest projecte forma part dels projectes quadriennals per als anys 2018-2021 de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia finançats pel Departament de Cultura i l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. La campanya d'enguany es realitzarà entre el 19 d'agost i el 6 de setembre, moment en el que s'excavaran els jaciments d'Anseresa (Olius), del Castellvell (Olius), de Sant Miquel de Sorba (Montmajor), i durant una setmana s'excavarà part del sector medieval de la Codina (Pinell). En aquestes tasques hi participaran estudiants del grau d'Arqueologia i d'Història de diferents universitats.

Al jaciment de la Codina es realitzarà una intervenció preventiva en que es sanejarà la vegetació i s'excavarà el pati de la vil·la fortificada d'època medieval. Aquest jaciment fou excavat entre el 1996 i el 2006 per part del CEL, anys en que es va ficar al descobert la fase d'ocupació medieval del jaciment, la més important, que s'estén entre els segles X-XI fins el segle XIV. Durant aquests segles a la Codina s'hi basteix un castell al cim d'un esperó rocós, amb una vil·la fortament fortificada als seus peus, i una necròpolis situada fora muralles. Aquest jaciment presenta altres fases d'ocupació, la més antiga correspon a un enterrament del bronze final, mentre del període ibèric - entre els segles III-II aC - es van documentar restes d'un assentament especialitzat en la metal·lúrgia del ferro. Pel que fa al període romà, les excavacions van documentar un gran nombre de material ceràmic d'aquest període, així com elements constructius reaprofitats durant la fase medieval.

Al poblat ibèric d'Anseresa la campanya d'enguany es centrarà en continuar excavant el recinte d'hàbitat excavat durant la campanya del 2018. Durant la darrera campanya es va excavar el nivell d'abandonament d'aquest recinte, que es situa entorn el 400 aC, una data que també correspon al moment d'abandonament del poblat, com s'ha constatat en l'estudi del material ceràmic recuperat durant les excavacions de Mn. Serra i Vilaró als anys 20 del segle passat que es troba en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Les excavacions d'aquest recinte també han permès constatar que aquest no fou excavat d'antic, ja que a la planta del poblat representada per Mn. Serra i Vilaró no hi consta, i s'han trobat poques afectacions de les excavacions antigues. Durant la present campanya també es començarà a excavar un recinte adjacent a aquest edifici i es continuarà obrint en extensió el jaciment a la recerca de noves estructures.
 
Aquest poblat que fou excavat gairebé en la seva totalitat per Mn. Serra i VIlaró, es troba al cim d'un turó al costat del riu Cardener i correspon al típic poblat en erola, pràcticament idèntic al poblat ibèric del Castellvell. Presenta un mur de tanca perimetral com a sistema defensiu, amb una bateria de recintes que se li adossen, aquests són molt simples i en destaca un respecte a la resta, molt més gran i amb una organització interna més complexa. Pel que fa a l'espai central, presumiblement sense edificacions, és on s'estabularia el bestiar.
 
Pel que fa al Castellvell els treballs arqueològics es centraran en les mateixes zones que els últims anys, s'excavaran dos recintes d'hàbitat preibèrics i ibèrics al sector nord del jaciment, i s'excavarà el sector central on s'han documentat recintes de la fase iberoromana. D'aquesta darrera fase que pertany als segles II-I aC, la campanya del 2018 va permetre identificar el que sembla ser un important conjunt constructiu relacionat amb un camp de sitges. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular format per una anella de recintes petits perimetrals i un possible espai obert al mig, amb una possible cisterna de dimensions considerables. Aquest jaciment situat en la plataforma més elevada del turó del Castellvell, molt prop de Solsona, presenta diverses fases d'ocupació: entre el període ibèric i romà, del segle VII-VI aC fins al segle I aC, mentre entre els segles X-XII s'hi bastí una vileta medieval sobre les restes de les edificacions antigues. Cal remarca que les tasques desenvolupades en aquest indret també han consistit en la consolidació dels recintes preibèrics i ibèrics, i algunes sitges preibèriques i iberoromanes, una actuació que permetrà una bona conservació de les estructures, així com posar en valor el jaciment fent-lo més comprensible al públic.
 
Al jaciment de Sant Miquel de Sorba l’actuació d'aquest any també es centrarà a la part central del cim del turó on es continuaran excavant part de la cisterna més antiga del poblat. D'aquesta cisterna s'ha excavat gairebé dos terços de la seva extensió, en la que s'han documentat una sèrie d'abocaments que amortitzaren la cisterna a finals del segle V aC per construir-hi a sobre una bateria d'habitatges. Aquests estarien relacionats, molt probablement, amb el mur de tancament i una sèrie de torres que presenten l'assentament de Sant Miquel de Sorba com un nucli d'hàbitat fortificat a principis del segle IV aC, però que al segle III aC esdevindrà un camp de sitges. Durant l'excavació d'aquesta cisterna també s'han documentat sitges iberomanes, dels segles II-I aC, moment en el que al cim del turó es construeix un camp de sitges sobre l'hàbitat ibèric, amb una cisterna de grans dimensions, mentre a la vessant oest s'amplia la superfície del poblat amb la construcció duna nova muralla. També s'hi han documentat murs de l'última fase d'ocupació del poblat, segles I i II dC, que pertanyen a estructures d'un hàbitat marginal relacionat molt probablement amb la vil·la romana del pla d'Abella.

Galeria d'imatges