Descobrint Baetulo i el TNC

De nou, les 55 places disponibles es van veure ocupades bastants dies abans de tancar el temps d’inscripció. També es va obrir una llista d’espera.

Dijous, dia 14 de març, al matí, feia bo. Una bonança que s’agraeix en un dia d’excursió, però que no era normal. El fred encara hauria de tenir el seu paper. L’autocar va arribar a l’hora, però ens vam adonar que la seva capacitat no donava. Era massa petit. Així doncs el Ramon va haver d’anar a les cotxeres a canviar-lo. Passat un quart d'hora, tot a punt. L’Agustí, per variar, va començar a detallar els nostres noms del llistat i ordenadament i diligent vam anar pujant i acomodant-nos al nostre seient. Ja hi érem tots. No sobrava cap espai. Un cop situats, vam començar la ruta que ens duria cap a la Badalona.

Vam arribar a l’hora prevista al museu de la ciutat més gran i més poblada de la regió anomenada Barcelonès Nord (o Baix Besòs, segons es miri). Vam dividir el grup en dues meitats i, seguint sengles guies molt eixerides, vam iniciar la visita: el primer grup va anar a la casa dels Dofins i el segon grup, a l’espai Termes i Decumanus. Després, com podreu suposar, ho vam fer a l'inrevés.

La casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I abans de Crist, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo (Badalona). El nom de la casa procedeix de la sanefa del mosaic que hi ha a l'impluvium o dipòsit de pluja del peristil o jardí. Es conserven diverses estances situades a l’entorn de l’atri o pati principal, unes altres habitacions relacionades amb el peristil  i una zona de treball destinada a la producció de vi. Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, així com les restes de pintures murals originals.

L’espai inclou també audiovisuals. La il·luminació escenogràfica, l’ambientació amb mobiliari i objectes de reconstrucció històrica, i la incorporació de sons ens transporten i ens fan sentir immersos en l’època romana.

L’espai Termes i Decumanus és una superfície d’uns de 3.400 m que permet descobrir in situ la ciutat romana de Baetulo. La visita s’inicia a les termes de la ciutat, del primer quart del segle I abans de Crist, que conserven la totalitat de les estances que formaven el conjunt: la palestra (pati central on es feia exercici físic), el frigidarium (on es feien els banys en aigua freda), el tepidarium (on prenien banys amb aigua tèbia) i el caldarium (l’estança amb aigua calenta). La visita segueix sota l’actual plaça de Font i Cussó, zona que es trobava a l’entorn del fòrum de la ciutat romana. S’hi poden observar restes d’edificis d’habitatges amb botigues a la planta baixa, seguint la direcció d’un carrer menor, del qual s’ha conservat la claveguera. Després, la traça de l’ampli decumanus maximus passa pel costat d’un gran edifici comercial fins arribar a l’encreuament amb el cardo maximus, punt que indica la proximitat del fòrum. Es veuen també restes d’altres edificacions d’època romana tardana, com una estança, un mausoleu o un dipòsit d’aigua.

Tot l’espai està il·luminat escenogràficament i ambientat amb elements de reconstrucció històrica i efectes sonors.

Acabada la visita, passades les dues, començàvem a tenir gana. Però vam haver de guanyar-nos l’àpat de migdia acostant-nos una mica al mar. Vam caminar uns quinze minuts (l’autocar no podia arribar-hi) fins a trobar el restaurant La Masia de la Xesca. Exhaustos, ens hi vam acomodar i, tot seguit, ens van servir el dinar: amanida a compartir, canelons gratinats, ragout de vedella de Girona amb bolets, tiramisú, begudes, cafè.

Després de dinar, vam iniciar un parèntesi en l’activitat. Un grup va anar amb el xofer cap a l’autocar i un altre va baixar fins a la platja per veure el Pont del Petroli, un pantalà construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com a espai d'ús ciutadà i científic. Està situat a la platja del Pont del Petroli, davant el Passeig Marítim del barri del Progrés, s'endinsa al mar uns 250 m i té una alçada de 6 m. A la plataforma d'entrada del Pont, molt propera a la fàbrica de l'Anís del Mono, es va inaugurar una escultura de Susana Ruiz dedicada a la històrica empresa, que també vam descobrir durant la passejada.

Cap a tres quarts de sis, ens vam tornar a trobar tots al costat del Museu de Badalona on teníem l’autocar. Ens hi vam acomodar de nou i cap a Barcelona. El Ramon ens va deixar al Teatre Nacional de Catalunya. Poc abans de les set, vam ocupar les nostres localitats a la Sala Gran del Teatre. I no massa puntuals, va començar la representació de l’obra Els Watson, comèdia britànica de Laura Wade basada en la novel·la inacabada de Jane Austen, interpretada per 18 actors i dirigida per Josep Maria Mestres, on es planteja un final per a Emma Watson i les seves germanes. El muntatge s’allargà gairebé tres hores, amb descans inclòs. L’escenografia, espectacular; el vestuari, molt treballat, però amb contrastos originals; els actors, fantàstics, sobretot la parella protagonista, la Laia Manzanares (Emma Watson) i la Laura Aubert (Laura, l’escriptora), a més de la genialitat de Mercè Arànega, de Dafnis Balduz, de Jordi Banacolocha o de Lluïsa Castell. L'obra es completava amb música, coreografies, ... La primera part va resultar-nos fins i tot breu. La segona, però, se’ns va fer una mica llarga. Bé, hi va haver opinions per a tots els gustos, però en general el grup va sortir força satisfet.

I cap a casa. Acabat l’espectacle, el Ramon ja ens esperava. Ens va recollir i som-hi! Vam arribar a l’Estació d’autobusos de Solsona cap a la mitjanit. Tots bé.

Hem penjat unes quantes fotografies del viatge a la pàgina web de l’Aula (aulauniversitaria.solsonae.cat), concretament a l’apartat Fotogaleria / Baetulo i el TNC. Si voleu afegir les vostres, us ho agrairem.

Au, a reveure!