Gaudir amb 'LA VEU'

Dijous passat dia 7 de març, a l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona, dins del cicle de conferències, el cantant, arranjador i compositor Anthus va fer gaudir de 60 MINUTS AMB FRANK al centenar de persones que hi érem presents.

Va anar desgranant la biografia de Francis Albert Sinatra (1915-1997), conegut popularment com a Frank Sinatra, cantant i actor nord-americà que va tenir una projecció extraordinària.

En síntesi la conferència va tractar dels orígens de Frank Sinatra, de les característiques del seu registre vocal i dels factors que el van portar a l’èxit mundial, dels seus inicis com cantant i de la escalada en la popularitat, de l’encarnació del somni americà, de la seva relació amb les dones, del daltabaix que va patir els anys 50, de la protecció de la màfia, dels seus anys d’or (1953 al 1997) i del cas Kennedy.

Frank Sinatra neix el 12 de desembre de 1915 a Hoboken, Nova Jersey, en una família d'emigrants italians. A conseqüència del part, molt difícil, li queda una cicatriu a la cara i seqüeles en la oïda, que condicionaran la seva infantesa. Durant l’adolescència es focalitza a ser artista i arriba el fracàs escolar. El seu pare, d'origen sicilià i molt estricte, el fa fora de casa quan té 17 anys.

Malgrat no comptar amb un gran registre de veu (baix – baríton), les facultats que van fer d'ell un gran cantant (i, per tant, les claus de l’èxit) foren el timbre de la veu, el sentit rítmic, una afinació impecable, la cuidada precisió en el fraseig i l'ús conscient del micròfon. Bing Crosby (1903-1977) va ser per a ell un precursor i el seu principal model.

Amb el suport de la seva mare, participa en concursos de ràdio de New Jersey, acompanyant el trio Three Flashes i es comença a donar a conèixer. Als anys 30 treballa amb Henry James i, a finals dels 30 i començaments dels 40, amb Tommy Dorsey (trombonista, director i arranjador). En aquesta època perfecciona la veu, la posada en escena i considera Tom Dorsey com el seu segon pare. De totes maneres, la seva ambició era fer la carrera en solitari i, com que Tommy Dorsey no el deixa marxar, utilitza la protecció del cap de la màfia Lucky Luciano per convèncer-lo i rescindir el contracte que tenien.

En aquests temps, la revista de jazz nord-americana Down Beat el bateja com la veu. Comença a gravar moltes cançons, fa pel·lícules, condueix programes de ràdio i arriba al sostre de popularitat. És l’encarnació del somni americà. Bona prova n'és el paper de Frank Sinatra actuant en el curtmetratge The House I live in (1946) en què sedueix els Estats Units.

El 1951 es divorcia de la seva primera muller Nancy Barbato, de la que tenia tres fills, i es casa amb Ava Gardner. La seva relació amb l'actriu va ser extraordinàriament problemàtica i va provocar en Frank Sinatra un estat de gelosia que li va fer perdre tots els papers. La vida li fa un daltabaix, perd l’èxit, la reputació, i Ava Gardner el deixa.

Son els anys 50 i per segona vegada cerca la protecció de la màfia, i la màfia el torna a l’èxit. Es l’època dels viatges i les estades a Cuba, on fa de mediador entre la màfia i els polítics.

Els anys d’or de Frank Sinatra (1953 a 1997), comencen amb el paper d’actor secundari a la pel·lícula D’aquí a l’eternitat (Fred Zinnemann, 1953), amb 8 premis Oscar, un dels quals va ser per a ell, com a millor actor secundari. És l’època també en què esdevé accionista del casino i els hotels a Las Vegas. Durant aquest període fa nous àlbums i noves pel·lícules, i un nou contracte amb la discogràfica Capital Records.

Es relaciona amb personatges importants del mon financer i polític. Forma part d’un grup d’amics que anomenaven Rat Pack, en què també hi eren entre altres en Dean Martin, Sammy Davis Jr., Peter Lawford i Joey Bishop. El 1955 guanya un altre premi Oscar per la pel·lícula d’Otto Preminger L’home del braç d’or, en què interpreta un personatge que lluita contra alcohol. En aquest període fa 46 pel·lícules, 53 àlbums d’estudi, milers de concerts, 19 àlbums de directes, i la fama mundial de nou.

També se'l relaciona amb el cas Kennedy. El pare de J. F. Kennedy li demana que doni suport mediàtic a la campanya presidencial del seu fill. I se sospita que va fer de mediador amb la màfia per obtenir més vots, sobretot a l’estat de Chicago. Una vegada J. F. Kennedy va guanyar les eleccions presidencials, hi va haver un allunyament del president respecte a Frank Sinatra.

Frank Sinatra creia en els valors nord-americans i va donar suport a la lluita contra la segregació afroamericana.

En resum, fill d’emigrants italians, gent pobra, que havien lluitat per sobreviure en un país completament diferent i que parlaven un altre idioma. Frank Sinatra era un nen amb  una cicatriu a la cara, que tenia un problema a la seva oïda, un adolescent amb fracàs escolar i fet fora de casa pel seu pare als 17 anys. Però tenia una ambició, va fer tot el possible per demostrar quant de talent tenia, va lluitar tota la seva vida per aconseguir allò que volia, i es va transformar en el cronner, el cantant, en l'actor que ara coneixem.

Ell ho va fer tot a la seva manera. I precisament amb aquesta cançó My way, el nostre ponent acabà de manera brillant la seva conferència, els seixanta minuts amb la veu, i s’acomiadà de tots nosaltres.

Gràcies i fins a una propera ocasió, Anthus!