L'ansietat també té cognoms

El dia 2 de novembre vam tenir la sort de gaudir de nou del mestratge de Marta Torra i Llorens, psicòloga clínica, màster en comunicació, coach, especialista en ansietat i gestió emocional, entre moltes altres coses. Ens va parlar sobre  SOLASTÀLGIA I ECOANSIETAT, dos conceptes nous per a la majoria de nosaltres.

Ja fa diversos anys que se sap que les alteracions en el medi ambient provocades per la globalització i el canvi climàtic influeixen en el nostre estat d’ànim i en la nostra salut.

L’ecoansietat és un estat d’angoixa sobre el present i el futur del medi ambient i de la natura. Tot el que afecta al medi ambient ens afecta també emocionalment. Davant la incertesa del que vindrà, sobretot gent jove, multitud de nens i adolescents es veuen afectats per la ecoansietat, per aquesta angoixa i aquesta por tan intenses.

La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista Glenn Albrecht: designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra. La Marta diferencià la solastàlgia de la nostàlgia: mentre que la primera és una angoixa profunda i de vegades crònica per culpa d’una transformació no desitjable de l’entorn, la segona és un record positiu d’algun fet succeït temps enrere. La solastàlgia afecta especialment als desplaçats ambientals, víctimes d’incendis o inundacions.

Per tant, l’ecoansietat i la solastàlgia ens produeixen ansietat i ens afecten a nivell emocional.

I pregunta: com ens afecta tot plegat?:

• senyals físics: mal de cap o de panxa sense motiu, dificultat per conciliar el son, apatia, distracció o inquietud;
• senyals emocionals: tristesa, sensibilitat, preocupació pel futur, irritabilitat, por, frustració;
• senyals conductuals: crisi d’angoixa, idees obsessives,...;
• trastorn de dèficit de natura: afecta sobretot a nens i a adolescents de zones urbanes i provoca obesitat infantil, dèficit d’atenció, diabetis, miopia, sordesa, ansietat (que pot arribar a ser severa), ...

Després es referí a l’ansietat pròpiament dita. Explicà que l’ansietat no és bona ni dolenta, és necessària. Qui més qui menys, tots n’hem patit. Per exemple, estem nerviosos quan són les nostres primeres vegades, ja que és la reacció física i psicològica que ens anticipa el que vindrà. L’ansietat funciona a través del temps (passat, present i futur). Cal entendre-la, acceptar-la i saber d’on ve. Fets del passat ens fan angoixar-nos pel futur i no permeten que visquem plenament el present. L’ansietat és una mala amiga. Quan aquestes idees es fixen, ens poden arribar a provocar un trastorn d’ansietat, fòbies específiques, pors irracionals. N’explica diversos exemples: trastorns d’ansietat per separació, trastorns d’ansietat generalitzada, trastorns d’ansietat social, trastorns de pànic,

I una nova pregunta: què podem fer per l’ansietat? La Marta proposà:

• cuidar el nostre cos, fer exercici i procurar una bona alimentació;
• vetllar el nostre descans, els hàbits de son i les apnees;
• preocupar-se per les relacions, fugir de les tòxiques i compartir les preocupacions;
• cuidar l’autoestima, practicar activitats gratificants i reduir exigències ambientals;
• identificar fonts d’estrès, anotar les nostres angoixes.
• fer meditació i relaxació, respirar conscientment i estar bé amb nosaltres mateixos;
• escriure allò que ens passa;
• gaudir del nostre entorn privilegiat del Solsonès.

I, per acabar, una cita de Víctor Hugo: Produeix una immensa tristesa pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta.

Gràcies, Marta! Ha estat una exposició fantàstica que ens ha permès reflexionar sobre determinats aspectes de la nostra vida.

Bé, ens veurem el dijous 16 de novembre en què Sisco Farràs i Grau ens presentarà DE L’ANTIC COMERÇ A LES GRANS SUPERFÍCIES, xerrada que serà el preàmbul de la sortida que farem a Salàs de Pallars i a Tremp el proper 23 de novembre.

A reveure!